dissabte, 29 de novembre del 2014

GALLINA KO KOK


Poc a poc estic omplint la família Carbonell de coses Handmade by Nita.. és una feina bastant llarga.. perquè mare meva.. són molts!! Però crec que al final ho aconseguiré!! Jejee

Quan em van encarregar que fés una gallina vaig flipar una miqueta sola.. em  feia molta gràcia poder aprendre a fer una nova figura amigurumi.. però a la vegada.. buff.. i d’on podia treure jo un patró (gratis) d’una gallina????

 

Com que vaig buscar i buscar i no en vaig trobar cap ni en català, ni castellà ni en anglès (sóc una crack dels patrons en anglès)... vaig decidir fer-me’l jo mateixa.. així que disculpeu si a vegades alguna part de la gallina no s’acaba de ...mmm... entendre??

 

La veritat és que vaig quedar molt contenta amb el resultat.. i em sembla que la Marina també.. fa un temps que la vaig veure i tant ella com tota la seva família semblaven molt contents amb el resultat..  fa il·lusió veure com coses que tu crees amb tot el teu cor i bones intencions arriben a uns braços tant amables i oberts.

 
Molt contenta de continuar omplint la família Carbonell d’amigurumis, doudous, pitets i altres coses semblants.. si alguna altre família vol afegir-se jo encantada de omplir tots els racons amb coses fetes a mà.

 

dimarts, 25 de novembre del 2014

EMBOLICA QUE FA GOIG


Cada vegada veig més clar que per tal de que les coses fetes a mà estiguin valorades no només t’has de currar l’objecte en qüestió sinó també la seva presentació.

Sóc molt conscient que a vegades.. quan intentes posar preu a les coses que has dedicat temps a fer és molt difícil (per no impossible) posar un preu que pugui ser “competidor” amb la resta de productes que es troben a moltes botigues.

La llana, la tela, els botons, les cintes... són cars. El temps que hi dediques extens . i l’Amor que hi poses impagable. Així que.. per tal de “compensar” una mica l’esforç que fan les persones al fer-me un encàrrec sempre intento personalitzar i millorar una mica el “regal” fent-hi un embolcall maco i professional.

 

Les capses dels amigurumis ja fa un temps que les vaig  millorar.. amb títols personalitzats, un apartat per poder veure què hi ha dins i si tinc fotografies de la persona també en poso alguna.

 

Així que ara tocava millorar l’embolcall dels pitets , els pitets de babes i els salvaxumets.. Em vaig inspirar en el magnífic treball que va fer la Laura per les titelles que vaig realitzar per la seva boda.. espero que us agradin i que això us animi a fer molts encàrrecs!! 

En el cas dels pitets per l’hora dels àpats  hi ha dues opcions: amb butxaca i sense butxaca

 

Aquí teniu la presentació dels autèntics pitets de babes "tipo bandolera".. en breus.. i tal com vaig ja avançar a instagram i facebook hi haurà una segona versió de pitets de babes per als més petits de la casa.


I com no.. els ja mítics agafaxumets però que al renovar l’embolcall he acabat tornat a batejar... aquí teniu els SALVAXUMETS.

 

dimecres, 22 d’octubre del 2014

ANIVERSARIS ACUMULATS


Com la majoria de vosaltres ja sabeu.. o heu pogut veure durant aquest temps sóc una mica inconstant a l’hora de seguir les feines que faig.. no paro de fer coses HBN però després m’oblido de publicar-les. Tinc mil projectes al cap i després em costa acabar-los, la veritat...

 

Així que no és gaire sorprenent que m’hagi adonat que he realitzat molts més pastissos dels que he acabat publicant en aquest blog.. així que avui el post va dedicat a tots aquests pastissos que se m’han quedat aturats en el tinter però que en el seu dia van ser molt importants de celebrar.  

 

Començarem amb un pastís que li vaig realitzar a la meva mare.. jejeje.. com a privilegiada que és (per aguantar totes les meves aficions sense protestar gaire..) va poder agafar tots els meus llibres de cuina i pastisseria i escollir quin pastís li agradava més.

Va costar bastant triar-ne només un.. però al final es va decidir per un “pastís semifred de xocolata” del llibre “ les nostres postres d’assumpta miralpeix”.  

 

Aquest és un pastís “lastminute” que em van demanar que realitzés per l’aniversari de la Sara... tot hi quedar d’allò més minimalista la veritat és que té la seva gràcia per la senzillesa del conjunt... fa temps que havia vist aquesta manera de decorar de les banderetes i sempre ho havia volgut provar.. així que aquesta va ser una gran oportunitat.

 

El Keke ja fa temps que es va declarar fan dels pastissos de fondant.. i com  a bon cuiner que és he de dir que ara vol provar de fer-los ell.. així que jo l’animo ferventment!!! No sé ón trobaràs fondant ara que estas vivint a Irlanda però estic segur que per allà també en tenen.. mmm... sempre em pots invitar a anar per allà per així assessorar-te.. jejeje...

 

Com ja sabeu, la meva feina “real” és de educadora en escoles bressol... a allà faig de mestra (mare, animadora, actriu, psicòloga, mama de recanvi, traductora, dibuixant.. ) i de tant en tant també de pastissera. L’any passat en una escola on vaig estar el grup de grans havia de decorar u pastís normal per tal que s’assemblés a la mascota de la classe.. en la meva va ser tot un repte.. però crec que al final entre la xocolata, el fondant, les galetes i les gominoles ho vam aconseguir... si més no ens ho vam menjar ben a gust quan va estar acabat i exposat.

dissabte, 18 d’octubre del 2014

VISCA ELS NUVIS


Fa aproximadament un any i mig la meva bona amiga Laura em va dir tota il·lusionada que es casava. Evidentment al sentir la notícia jo també em vaig il·lusionar, emocionar i posar a saltar. Des de llavors, com és una persona molt sensible i detallista ha anat planificant la boda d’una manera molt curosa (visiteu el seu blog i flipareu: “raconet de colors”) i jo, també des de llavors he anat planificant el meu regal d’una manera també molt curosa.

 

La boda al final va ser aquest juliol passat i com podeu veure a la foto va ser d’autèntic conte de fades. Els dos transmetien amor, felicitat i companyerisme per tots els costats. Quan em va tocar escriure en el seu àlbum (personalitzat, clar) crec que vaig posar alguna cosa a que per a mi sempre havien estat un model de parella a seguir.. i ho dic de tot cor.

 

El regal, es clar, no podia ser un altre que personalitzar uns minilondoners perquè s’assemblessin a ells el dia de la boda. La miniLaura va quedar molt autèntica. Amb la seva corona de flors, pedreria al vestit i pentinat impossible que encara no sé com vaig realitzar.

 

El miniMoi també va quedar molt autèntic. Tot elegant amb el seu traje i corbata de color lila.

 

La veritat és que els minilondoners feien molt de goig junts.. però mai arribaran al nivell dels nuvis de veritat.

 

Per tal de poder lliurar aquest regal amb la importància que es mereixia vaig confeccionar també una capsa personalitzada. Inspirada amb el fotomatón de l’amelie de París i fotografies de la parella. Que de fet, amb unes fotografies com aquestes va ser com ens van comunicar la bona notícia.

 

Un cop posats els nuvis a la capsa quedaven mirant-se l’un a l’altre al costat de la Torre Eiffel i és que, com no podia ser d’una altre manera, el Moi li va demanar a la Laura per casar-se durant un viatge de la parella a París.

Em consta que el regal els va agradar molt i que ja li han fet un lloc al menjador a la miniparella. Estic molt contenta per vosaltres. Sou genials i continueu així!!!

dimarts, 14 d’octubre del 2014

MIC I ROC


El final del mes d’agost sempre ha estat una mena de successió de celebracions d’aniversaris a la meva família.. quan comences a agafar carrerilla ja no pares.. parlo tant a nivell de felicitacions com de menjars i pastissos.

 
Els meus cosins fa dos anys van decidir que Catalunya estava poc poblada així que van posar-se a la valenta a l’hora de poblar aquesta meravellosa terra. Jo els ho agraeixo molt. No només he guanyat uns nebots valencians guapíssims sinó que a més segur que tindré molta més feina ja que tots aniran o van a l’escola bressol.

Aquest estiu el Bernat i el Roc van fer dos anys. Malauradament per al Bernat no vaig poder col·laborar aquest any amb el seu pastís d’aniversari (problemes de feina i dates) però per el Roc sí.. i ho van poder gaudir els dos.

 

Em consta que el pastís va ser tot un èxit per tota la família. El fet de ser un personatge tant conegut va deixar al·lucinats als petits de la casa.. que ho van encarar de formes diferents.. el Roc va flipar al reconèixer al seu estimat “amic” en el pastís i l’assenyalava tot cridant.. Mic! El Bernat va pensar que feia molt bona pinta i a la que ens vam despistar li va fer una gran queixalada..

Vam incitar al Roc a fer al mateix però al principi només va voler acostar-se per bufar les espelmes i fer-li un petó. Al final, clar, s’ho va acabar menjant amb molt de gust


Per acabar de “coronar” aquest pastís vaig preparar unes galetes de mantega amb el glacejat en forma de lletres.

A la Noemi i a mi ens va costar molt trobar el lloc perfecte per posar-les però crec que al final ho vam aconseguir.

 

Felicitats!!!!!

divendres, 10 d’octubre del 2014

MIREIA

Fa tant de temps que conec a la Mireia que per mi ha passat de ser una amiga a part de la meva família. Ens coneixem des de que teníem 3 anys i vam començar a anar juntes a l’escola però com els nostres germans ja anaven junts a la classe estic segura que ens vam veure abans.

Aquest any i per celebrar el nostre imminent canvi de prefix hem celebrat els anys a “lo grande” i Handmade by Nita s’hi ha esforçat.


Per començar m’agradaria presentar-vos els pastissos que vam menjar durant el dinar del seu aniversari.. la Pili, la mare de la Mireia, em va encarregar un pastís per 16 persones.. i jo.. com no tinc mesura.. vaig decidir fer-ne dos.

Les receptes les he extret del meu nou llibre de la Peggy Porschen : Boutique de Pastelería. El llibre és una passada..

El primer pastís és el “pastel de chocolate trufado”. La recepta és bastant fàcil de seguir el problema és que la massa va quedar poc lligada i al extreure-la del motlle (potser ho vaig fer molt ràpid) es va començar a desmuntar. Al final vaig afegir-hi una capa també de coca de iogurt de xocolata ja que no vaig poder utilitzar una petita part. Però va acabar funcionant i a la gent li va agradar molt.

El segon pastís és el “pastel de chocolate blanco y fruta de la pasión”. Amb aquest vaig substituir la fruta de la pasión per melmelada de fruites del bosc. La massa va quedar molt bona i la combinació amb la melmelada a mi em va agradar bastant. La crema de mantega i xocolata de la coberta però, va causar discussió.. hi ha persones que van dir que estava boníssima i altres que era massa dolça. Suposo que això ja depèn dels gustos personals no...?

 

Com els pastissos no estaven molt decorats vaig realitzar també unes galetes amb formes bastant fashions com a regal per a la Mireia. Unes sabates, llavis, bolsos, vestits i galetes amb missatge van ser els afortunats. No sé si a la Mireia li van agradar tant com a la seva fillola Ariadna... però de totes maneres estic contenta que n’hi quedés alguna per poder gaudir

 

Per finalitzar la tanda de regals s’havia de de fer, com no, amb una Londoner. Així que vaig crear una petita Mireia amb accessoris i tot. Espero que t’agradés molt!

 

Felicitats!!!!!

 

divendres, 5 de setembre del 2014

MÉS MINI DOLLS.. LA LAURA I EL JORDI


Aquest any em sembla que les mini dolls han estat el “hit” dels productes Handmade by Nita. Em fa sentir orgullosa que una creació de la meva ment i de les meves mans pugui agradar tant a les persones que més m’estimo i per això quan realitzo una nova nina sempre ho faig amb tot l’amor i l’interès del món.. què carca sona no? Jajaja

La meva gran amiga Laura aquest any va fer un número molt important d’anys (ara no cal posar-ho aquí... ja que llavors revelaré també la meva edat i encara l’estic assimilant) així que un dels regals que li havia de fer, clar, havia de ser una londoner doll.

 

Com podeu veure també vaig personalitzar-li la capsa i el vestit. Cada vegada costa més personalitzar totes les nines ja que no puc variar molts elements però crec que estic aconseguint bons resultats i que els seus nous amos estan contentes amb elles.

Al cap de poc va ser l’aniversari del Jordi, la seva parella, i paral·lelament a la nina de la Laura ja estava treballant amb un miniJordi encarregat per ella. Espero que també li agradés molt!

 

El mini Jordi i la  mini Laura ja estan junts i feliços. Espero que tot us vagi molt bé i pugueu gaudir de les vostres londoners durant molt de temps!